Leo el meu amic

en memòria de Leo

Leo, el meu amic

En això ha consistit sempre la teua essència, en la gran veritat de tot allò que ens has oferit. Uns hem compartit moltes hores al teu costat, altres xicotets instants al llarg del temps, però en qualsevol dels casos, sabem que estos moments han tingut sempre la pinzellada que acompanya a tot allò que ve de tu. Allò que ens ha fet sentir especials als que t’hem conegut. A això se li diu bondat. Perquè si algo eres, és un home bo.
I per això t’hem d’estar agraïts. Leo, eres un d’eixos regals que la vida ens fa molt de tant en quant. Em sent una privilegiada per haver pogut gaudir de tu, per haver compartit moments i aventures, per haver rist i plorat al teu costat, per poder comprovar com sempre has fet fàcil lo difícil però sobretot per haver tingut al meu costat algú amb una capacitat inigualable d’ajudar, a canvi de res, a qualsevol persona que ho necessitara. Perquè així has viscut Leo, fent que la nostra vida siga una miqueta millor. Sense pretensions, sense fer soroll, i per tant sense saber realment la gran empremta que has deixat en nosaltres.
Ahir, entre tants i tants escrits que vaig llegir adreçats a tu, en vaig trobar un d’una alumna teua de fa uns anys que resumia tots els altres… “Leo, et devem el que hui som”.
Quina feina més ben feta, amic! Pots sentir-te ben orgullós, perquè nosaltres ho estem, i molt. Tants xiquets i xiquetes convertits en homes i dones de bé són el millor legat que pots haver deixat al món.
I per això hui ens sentim una miqueta més coixos que ahir.
Però no patisques, que demà el Port de Xàbia, la teua escola, l’escola que tu has arribat a crear amb tanta estima, i com no amb tanta cabuderia i tantes i tantes hores de dedicació, tornarà a omplirse de colors i de crits juganers, i ahí estaràs tu, amb els teus barrets i les teues disfresses, amb l’únic objectiu de fer-nos una miqueta més feliços a tots. I com sempre, ho aconseguiràs.
Leo, el meu amic. El nostre amic. Gràcies.